no portar lo cavall a benehir y'ls que's quedan a la quadra no mengin
tortell, ho dich ben nèt: ensello'l bayo y me les emmeno tot sol cap a Sant Antoni y li dich ab governador de la mitra: «Escólti quatre paraules. Fàssi'l favor de posarse'l roquet y les altres prendes que fassin més oro, y súrti aquí fòra, si es servit, per benehir me a mi y al fatxendero ab totes les regles de la festivitat; que no n'hi manqui ni mitja, y cònsti que jo no m'aparto de lo que m'han ensenyat los meus pares. Ja pot donar ordre per que posin una blandonada davant del patró de la carrera; que s'hi enlluherni, no hi vol dir rès; li posarem ulleres blaves: vull qu'ho sàpiga que no som en terreno d'heretges. Que més m'estimo gastar una dobla de quatre en companyia de Sant Antoni y del porquet, que no que se me la mengi en Mínguez ab visites y consultes a la quadra. Y m'assento.
— Bien, noy terne; tòca aquests cinch de la mà. No te'n debías fer pochs de tips d'anar a estudi! Ni qu'haguessis tingut una solfa al devant. ¿Y tu fas de carreter, ximple?
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/202
Aquesta pàgina ha estat revisada.