maco , qu'enrahonas millor qu'en Bustamante dels caxals; — li diu un.
— Firmes, — li aconsella un altre, — qu'has cantat clar y nèt: si n'hi hà algun que no pot ballar, que vagi a la Garriga a escaldarse les frontisses de les cames.
— Silencio, ordre, senyors. Aquí no's tiran llatinades. Senyor Biovenido, estengui la seva ideya, que la majoria aproba'l seu progecte.
— Que sí; molt be; oy!
— Gràcies, senyores. La idea d'un servidor es que'l ball, los Tres...
— Té, encén, qu'ab aqueix puro hi perdràs la veu y t'estroncarà la saliva; es d'aquells de primera classe que no tiran ni ab boquillo de diacalon.
— Senyores, — torna a rependre en Biovenido després d'haver encès lo cigarro: — un cop al any se presenta lo nostre Sant Antoni, y per consuetut lo gremi l'ha tractat ab lo decoro corresponent, que ja ho sab
ell, y se'n refía, de qu'està entremitx de gent de be.
— ¡Bien, salao! si m'also, li faix una postura, ¡Primoroso ! Aqueix
minyó té una pajarera a la llengua.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/200
Aquesta pàgina ha estat revisada.
