Aquesta pàgina ha estat revisada.
Era un vespre del mes passat; lo fret havía sigut tan rigurós que l'argent-viu del termòmetre, cansat de senyalar crueses, perdía la crexensa y s'encongía sota'l zero, cercant la comoditat del confitet del cap de vall. Tot Barcelona estava condolguda d'aquexes rauxes del hivern,
més propies de ferles allà en los desterros de la Siberia, qu'en nostres
platges daurades, recreyo dels vents suaus, descans de les ones y esbargiment del sol. Alguns indivíduus protestaren ab fermesa d'exa bergantada, quedantse al llit fins a les deu; altres, més puntosos, ni tampoch se llevavan, donant per nul-los y com
