Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/190

Aquesta pàgina ha estat revisada.


III

— 0la, ola, ja està aquí'l testimoni; — exclaman los moros variant de posició.
— Deu te guart, — diu l'al-kabalé.
— Deu t'ajut, — contesta'l testimoni.
— ¿Forau vos?
— Jo soch.
— Firmeu, donchs, la providencia.
— Perdonàu, El-Kanyiula, que m'haveu près per altri.
— ¿No sou vos lo moro Kalafat, lo testimoni?
— Aneu distret de comptes. Jo so lo moro Kalafoch; y si voleu rès, sortiu assí defòra, qu'aquí hi tinch parents y no'm comprometo. —
Y dades y tomades, tocaren dotze hores. Los mueslins pujaren als minarets, estengueren los brassos, y cridaren ab veu rugallosa que'l dinar era a taula. Tots los moros baxaren lo cap enternits, plegaren los colzos, y mormorant oracions se'n anaren