que li pertocan, fins a lograr los cabals del trimestre.
Guàrda, Perico, y féste valguer: míra que'ns cauen moltes nòmines; míra que tothom cobra cessantía; míra que tenim de fer adobar los barcos que tenen goteres en los soterranis; guàrda, Pere, Peret, que no'ns passi lo qu'al gitano de la tradició semítica; aviat nosaltres ni podrem badallar de gana. ¡Ay de tu, y del teu empleo, si'ls sàtrapes que foren del tomàtech flayressen que no cobran les tres pessetes, y que no tenim un quarto, ni aquí ni a casa..! ¡Ay, quíns gemechs los teus, los seus y'ls nostres!
Trèute'l turban y humíllat que't vaig a benehir. Qu'Alà t'ampari en ta empresa; lo seu consell te guíe, y la fortalesa no se't debiliti. Vés, que Alà ja m'ha escoltat, y ell te guarde y l'angel bo. Còbra, fés diners de qualsevulga cosa; vènte l'escaparata d'aquells nàufrechs del Diluvi.(¡Quíns elets, germà meu! semblan dexebles de la Deliciosa: no'n saben poch de nadar!) Trèume,'t demano, l'escaparata del 6, Pino, 6.; dígali a aquell patriota de les patilles que
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/185
Aquesta pàgina ha estat revisada.
