Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/175

una tristesa, una sòrt de neguitació com si m'haguessin ullprès, que dieu vosaltres.» «Axò ray, ab cinch gotes d'oli en una escudella d'aygua, y si's destrían...» «Oh, nó, nó. Mercí. Jo estich vingut per obrirvos lo meu pit, si vos me voleu be escoltar. Feu la cara de ser una persona que té politesse y us vull fer una confidencia sobre la vostra paraula que no'n dirèu rès a ningú quand mème fos lo senyor Marquès ell mateix si venía a fer alguna demarche.» «Permèti, — li vaig dir. — ¿Caterineta, còm tens allò?» «Seguèxin, seguèxin; encara n'hi hà per tres quarts.» «Dígui, estich a la seva disposició; pujarèm dalt.» «Aquí mateix, — meva dir agafantme pel bras. Y tot d'un plegat, posant los ulls en blanch, diu: — ¡La matexa olor, oh lo celestial perfum, ara'l sento, potencies divines!» Y si no'l detinch, crech que se m'agenolla al mitx de la botiga y's posa a fer oració devant de la cuyna. «¡Jo li sabía aquí la felicitat terrenal! — va dir. — Jo us he contemplat pendant un any, a vos, a la madame y al vostre petit Jeannet al voltant de la taula: us hi veya asseguts