Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/170

be m'ha vingut cobriment de cor. Què rieu! No son histories, una especie de flaquetat, tan cert... de modo qu'he fet aquest pensament: axò es qu'a casa Monistrol fan penitencia y'l cuyner deu destapar les caceroles per que s'esbravi la primera vaporada. Estava per anar a comprar un llonguet y menjàrmel sucat ab olor, que't dich qu'haguera dinat més be qu'a la fonda d'en Tano. Però, en comptes de tirar amunt, he dit: nada, fòra sospites; potser es a ca'n Nyerri que tenen alguna novetat, corrèmhi. Y, míra, tal com m'ho pensava: ¡vès ab quin desori vos enquantro! Sinó que m'errava de mitx a mitx sobre'l guisat. De bona fè,'m pensava que rostíau polles d'India, y a la cuenta es l'arrós vostre'l qu'escampa aquexa flayre tot daltabaix de la Riera de Sant Joan. Y no es a mi sol que m'ha reprès. Passava un carreter que, ho he ben reparat, no podía fer baxar lo morro del cavall per tant que l'estiragassés ab la brida; la bestiola sentía farúm, y quín desfici per ensumar la substancia! Ell també, 'l carreter, s'ha trobat ferit y bronzinava: «¡Quín escàndol! axò es fer gla-