Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/164

combinar; àlsanse papallones y revolan mitx perdudes, com flors que haguessin abandonat lo seu tronquet y volguessin tornar a ser cautives... Tot es pau, amors y boniquesa; tot té parella y companyia... L'arbre solitari té als seus peus una ombra amorosa que'ls hi besa sempre; la pols de terra, enquibida entre l'escletxa de dos rochs, també té galan: un fonoll qu'estira son cos prim per veure'l que passa fóra de la presó de sa estimada y li explica després ab llenguatge qu'es un bàlsam de fragàncies. L'herbey té gotetes de rosada que l'enamoran; l'aygua del regueró llisca sobre palets y féntloshi la garagara s'escorre avall per fer noves moxaynes als altres enamorats; les sargantanes, com damiseles desinvoltes, corren garbejant son cos, se fican receloses al cau y trayent lo cap defòra, ab sos ulls plens de vivor sembla que guaytin per quin indret les hi vindrà'l currutaco. D'assí y d'allí veig corrúes de formigues que pujan ò baxan provehides com si tornessin de mercat. Sota de la ravenissa hi trobo una marieta, no sé si en amorós coloqui ab aquells bo-