Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/163

fums que jo'ls prench com petons d'unes enamorades que les tenia entristides ma ausencia... Per tot veig perfeccions y galanures, y estimo ¡Deu! a mi que m'està vedada l'estimació. ¡Oh, quín goig, quíns encisos d'amor! Després que'l pensament y'ls ulls s'han anegat en llum, se'm mitx-clouen llànguits com saciats de plaher. Veig la ciutat confosa entre boyres malsanes que no logran remontarse .. Sentat en un pujol, la miro extesa a mos peus; ¡ni un sultan assaboreix voluptuositats tan refinades! lo sol m'envolta, y sento en mes galtes lo calor de ses carícies; les aygues corren y saltan enjoyantse ab bombolletes d'escuma, mostràntsem galanes y obsequioses; l'oreig, ¡que sé jo d'hont vé tan adalerat portant flayres y més flayres agradosos y suaus!
Les margaridetes se gronxan ab afectat melindre, que sembla que diguin que sí y que nó mirantme fixo ab son ull d'or. Les roselles axecan ses coroles y's diría que s'encenen y enrejolan per que les guayto ab ulls d'estimació; volan pardals confegint cansons que no poden