rades moferes y ab gestos despreciadors la canalla mal criada y'ls grandassots desvergonyits.
¡Pobra mare! Diuen les que la van conèxer que plorava molt veyentme esguerradet y desarrollarse, a mida que passavan anys, la deformitat del meu còs.
Fòra de la mare, casi be a tothom he fet riure. Puch dir que porto la dívertissió a sobre, encara qu'estiga trist. Lo meu natural, les meves inclinacions se'n van més aviat a la melancolía que no al contentament.
Mes, tothom, dàli: en presentantse'l Manelet a qualsevulla societat, com
més coneguts hi trobo, més me reben ab rialletes y mofes.
¡Quín geni tan estrany tindría la mare, que plorava per lo qu'als demés ha fet riure sempre!...
Jo'm presento serio, decorós, urbà y atent ab los més ignorants, y ab los més pobres de criansa; y tenint respecte fins als desvergonyits, no'm val, per que axís mateix me fan bur-
