recorda al pobre esguerrat al qui deu sa ditxa. ¡Quí sab si quan besa'ls seus fills, la meva imatge s'interposa entre sos rostres y arreplega'l suavíssim calor de ses carícies.
Després la he tornada a veure; jo m'amago, y al contemplar aquelles
criatures, penso... ¡ay! lo que penso no ho goso a divulgar; y després me
dich: «Si aquests infants quedessen orfes de pares, ningú, ningú més tindria dret a ampararlos y volguerlos tant com jo. ¡Còm m'estimaría la Marieta, y qu'hermós y agraciat fora per ella l'esguerrat qu'ampararía'ls seus orfanets!»
Quan estich sol, visch trobant recompenses y alegríes en la soletat; quan m'arrisco a sortir, llavors lo món omple de fel les ilusions que jo endolsava. En ma pobra barraqueta vareig conèxer la felicitat: allí la conreo, y tots me respectan, — no sé si per que'm necessitan; — al exir d'allí, d'aquella celda de la meva pau, sempre'm perseguexen ab mi-
