m'acompanyava per tot: en aquelles hores passades a casa entre la tristor de quatre parets; en mos passeigs solitaris; en aquexes vetllades eternes del hivern qu'a les cinch ja es fosch y tanco la barraca y m'enterro en mon quarto per apartarme d'una familia que no es la meva, que no més m'estima y m'allarga la mà, com si volgués donarme amistosa encaxada, un cop al mes, quan tinch de pagar la dispesa.
Quan la Marieta venía a la barraca ¡trist de mi! venía a parlarme dels seus amors. Jo l'escoltava ab fingida indiferencia, jo era'l seu secretari y'l portador d'una correspondencia honesta y apassionada; apassionada, sí, per que jo per boca seva, deya al seu promès totes les galanures, totes les festositats que li haguera dit a ella.
¡Quantes mirades hermoses, quants sospirs enamorats li arrencava al llegirli mes cartes! Jo alsava'ls ulls y veya'l panteig de sa respiració fatigosa en los imperceptibles mohiments ab que s'agitava'l seu pit. ¡Quín recort! Allò era entreveure la gloria amarrat a les rexes dels llims. Jo podía commoure, enamorar ab
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/153
Aquesta pàgina ha estat validada.
