A tots tinch de parlar del mateix terme; del galanteig, del amor... y cregàu qu'a mi parlar del amor me dona molta pena. Però, me'n surto, per que hi hà coses que de poch ò molt un se les fantasieja y se'n dona rahó a ulls cluchs: per que, no costa pas gayre imaginar alegría, pau y avinensa, que son les tres branques del amor. Lo que costa es lograrles, ¡ay, tant si costa!
Però, d'aquesta manera seguexo la beta, y com les hi entench la flor, parlàntloshi de festeigs y currutacos, de renyines y compostes, al sentir qu'endevino totes les seves trapasseríes, esclafexen unes riallades que jo'm penso que gastan més bon humor ab mi que no ab los seus xicots.
A una sola may li vaig parlar ab lo tò rialler y festós que sempre he tingut per les altres.
