Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/15

bra noya se'n donà vergonya y's tornà tota roja. En Carlets, ò tenía poca trassa per beure a galet, ò fos qu'estava preocupat, que's mullà tot lo devant de la camisa. Y tots dos rigueren y varen cambiar unes paraules y se'n van dir moltes altres ab los ulls que ben segur totes debían voler dir lo mateix. Y'l minyó, en lloch de dexar lo canti sobre'l pedrís, l'allargà a la Pepeta, haventhi entre'l pendre y dexar cert contacte de dits y certa apretadeta, que la noya tornà a enrejolar y ell a miràrla ab més picardía.
L'endemà a la matexa hora la noya va pendre'ls cantis y's dirigí a la font; en Carlets ja feya estona que's passejava amunt y avall del carrer, y com si fos de pura pensa, 's trobaren desseguida fentse la rialleta; y sense valdres de la excusa del beure, ja en Carlets li comensà a parlar ab molt agrado y afició, y li debía tenir tal lley de conversa, qu'ella no feya més que riure, posantse'l mocador davant la boca per dissimular. Quan al cap d'una estona's despediren donantse les mans, com ara es moda, ja se sabían lo nom un del altre.