que si ara'ls hi ha agradat com a hu... ja me'n tornaran la resposta.
— Senyor Joan, — digué la mare, — escólti... — y li parlà bona estona tan baxet, que ni la noya pogué sentir rès de lo qu'enrahonaren.
Tres mesos més tart, passats los dos rigors, lo del dol y'l del sentiment, lo viudo, restituhides les patilles a la cara,'s casava ab la filla de la senyora Francisqueta. Y aquell día (el del casament) lo senyor Joan assistí a la ceremonia y al refresch, per rebre'l regalo que'ls nuvis li entregaren dissimuladament embolicat dins un paperet. Quan arribà a casa seva ab lo mocador plè de lleminadures, lo dexà sobre la taula; desembolicà'l paper, contà quant li havían donat, y arrencà després un
gros sospir, exclamant:
— ¡Un altre càrrech a la conciencia! ¡Senyor, m'hi haig de guanyar
la vida! ¿Los he fet felissos, ò seran desgraciats...?
