però'm sembla qu'aquí n'hi hà moltes que tenen la boniquesa desada a
la calaxera; ja veurà, trèguils tot aqueix farsiment de tirabuxons y de
cintetes, y preséntiles més naturals. Veyàm si'ls senyors se'n enamoraran. No n'hi hauría poca de diferencia... Desengànyis, la Catedral no necessita adornos.
— ¡Ba, ba, ba! senyora Francisca, vostè no pensa al estil d'avuy al día; es d'aquell temps de l'antigor. No's casaría ara si no s'empolaynés forsa.
— ¿Què diu? al meu temps no'm faltavan may mitja dotzena de pretendents per triar. Si quan era jove... ¡ay Senyor! axins, axins els feya anar, del modo que'm donava la gana. No n'havía dades poques de
carbasses!
— ¡Je, je, je! ¿en aquell temps? ja me sembla que si fos ara, ¡je, je, je! hauría de fer com més de quatre que diuen: «ya que no puedas comer, beba, beba pacarito», y als fadrins se'ls miran com passan. Vaya
dòna, trègui'l retrato, que ja conech que l'han dut, no fassi'l serio, per
que no n'està d'enfadada. Aquí no's fan cofis y mofis; lo qui al primer
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/140
Aquesta pàgina ha estat revisada.