Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/138

da; no vull que siga dit que la meva filla l'han tractada com un quinto. Perdóni, senyor Joan, però'm semblaría que l'han portada al quartelillo.
— Be, bueno, — digué'l senyor Joan, posantse la ploma derrera l'orella, mentres per lo baix murmurava: «ja t'arreglaré; en dient que diu sa mare qu'es bona noya, però qu'a mi'm sembla que té la cara com un duro fals, ja's casarà la setmana dels tres dijous». — Al demés, senyora Francisca, no ho cregui; míri, aquí tinch partits de la banda d'Esparraguera, de Mataró, d'Arenys, fins de la provincià de Girona; y del costat d'ensà tinch tot aquest forat del Vallès, Cardedeu, l'Atmetlla, Granollers, fins a Llerona, y que totes son unes pubilles com fexets de roses; que no son coses de riure. Tíngui, guàytin, — afegí extenent una collecció de fotografíes; — axò es melmelada; ¿què'ls hi sembla? Si aquí hi hà un floret de minyones que's podrían presentar al Rey de les Espanyes si estigués per merèxer! ¡Je, je, je! més de quatre ho sapiguessin que jo tinch aquest be de Deu a ca-