Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/134

té experiència,) y'ls vells per tenir una companyía y passarse tots dosets les penes d'aqueix món. ¡Míri còm se'n riu la pubilla! Ah, dolentota! deus pensar: ¡còm ho entén lo senyor Joanet! Je, je, je! jo també me'n riuría; com que no's parla de opinions, a tothom agrada. No't farà falta un marit ben curro; déxinme fer a mi; val més una dita meva, d'aquí estant, sense mourem per rés, que'ls millors informes. Vaja, díguin, no se'n donguin vergonya, esplíquinse; un hom ja hi està acostumat. ¿Per quín estil li cercarem, del bras alt? Però, si m'haguessin de creure, 'ls dots grossos, aquexos hereus de patrimonis tan richs, son una colla de romanceros; son uns gansos que més de quatre vegades no tenen qui hi hà dalt, y per tot troban un sis ò as; ja'ls hi pot presentar una noya com lo navío soberano, guapassa, d'allò que ni's pinta; ja pot ser la diosa Venus emmotllada, que de tot fan escarafalls, y me li troban més tares y forats qu'en un garbell de passar cacau. Si es rossa per qu'es rossa; si es morena, per que té l'ull negre; si es alta,