— Ja m'ho he pensat que no'n cercavan d'altre; al tercer pis, primera
porta. —
Mare y filla's miran avergonyides, y, sense girarse a donar les gracies, se'n pujan apressuradament escales amunt.
— Vès si no t'ho deya jo que aqueix sabaterot feya'l tonto sense
serne, — diu la mare. — Lo qu'ell volía era tafanejar. No sé com los hi dexan estar; son los espíes de les escales y retallan als qu'entran y surten. Y en aquesta casa, de més a més, hauría de ésser una cosa tan sagrada... Si s'ha cregut sapiguer rès, ja l'he ben xamuscat, que no ha pogut ferme descantellar de cap paraula.
— Sí, senyores, sí qu'es aquí; èntrin, èntrin al despaig; tot s'arreglarà si Deu vol. Sèguin, no s'amohinin, qu'aquesta escala es molt alta, però en sent aquí dalt ja no's puja més. —
Lo senyor Joan, qu'era'l subgecte que cercavan les dues senyores y
