Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/123

toritat ab disposicions molt series qu'evités lo blasfemar, qu'ara mateix ja sembla que no repugni a ningú segons se sent ab tanta indiferencia. Y luego, qu'en lo teatre, en lo llibre y en los diaris y revistes, sempre, cada día,'s posés en ridícol aquest vici al desordre, aquesta propensió al escàndol y que condempnessin, per tots los medis que pot trobar lo ingeni, aquesta manía de volguer aparèxer xistosos en cassos y ocasions, més que's tinga de faltar, per semblarho, a l'urbanitat y a la decencia. Millor qu'ab rigor inoportú, se lograría esmena corretgint ab la sàtira, ab lo ridícol y ab exemples que los hi fessen tornar les galtes roges, avergonyits d'esser homes y mostrarse tan baxos y despreciables. ¿No es lo nostre poble un dels que més se distingeix per son vestir curiós y propi, per son benestar, per ses condicions d'aplicació y enginy, per sa inteligencia, per son amor al treball, per sa honradesa y dignitat? Donchs, ¿a què ve malmetre tan belles circunstancies per faltes facilíssimes d'esmenar, y que desgraciadament son les primeres que'ns notan