Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/122

coses fortes... Y'l primer día va ser curiositat, lo segon ja'ls miravan serioós y ab desagrado, y al tercer ni se'ls miravan, sinó qu'ab una rialleta de llàstima ò de despreci, deyan: al diable'ls espanyols, son una colla de malhonets. Ja'n van tenir prou: aquella llissó'ls va servir; y desde aquell día varen apendre a dominarse a parlar sense crits, y'ls espanyols van ser los amos de la fonda, anem al dir, y'ls més apreciats y ben vistos entre tots los concurrents. Ara, jo pregunto: si allí'ls nostres paysans, no més que per enrahonar massa alt, com es costum nostra, van fer tan mal efecte, ¿qu'han de dir los extrangers que venen a Catalunya y senten escàndols com los dels nostres teatres y les bromes de nostres concerts? Jo estich en que si'l nostre jovent sàpigues axò,'s corretgiría; y penso que no es l'Autoritat la qu'ha corretgir aquestes tendències al escàndol y certa ostentació que fan en alguns cassos y paratges de no tenir modals ni bona criansa. Cadascú a casa seva té de donar l'exemple y fer guardar l'urbanitat: axò per primera condició. Després, l'Au-