m'hi conto jo,) si'ls hi féssim entendre que sempre parlem a crits, y'ls hi fessim notar qu'encara no s'ajuntan tres lo renech es la paraula avansada ab que's saludan, y si son comitiva les bromes resultan indiscretes y fora de tò, y per aquest defecte son notats y a vegades mal rebuts, jo'm penso que tots dirían: alto aquí, axò no's fa. ¿Ab l'orgull de la nostra rassa, vol que cap català puga imaginar, ni tan sols resistir, que'l desprecíin per aquests defectes?
— Be, corrent, però axò de cridar no'l trobo gran defecte.
— Escolti, escolti lo qu'al meu fill, ja li dich quí, quan era a París li va passar. A la fonda's reunían set ò vuyt catalans, ¡y'n vol de xaranga y de crits aquella hora de dinar, fins per dirse les coses més senzilles! Donchs, amigo, tots los concurrents a les altres taules giravan lo cap sorpresos y's preguntavan los uns als altres: ¿quí son aquests joves, de hont han vingut, de quína terra son que cridan tant? Y afegían tots sorpresos: però ells riuen y menjan ben tranquils, axò no son pas disputes, axò no son pas qüestions, ni's diuen
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/121
Aquesta pàgina ha estat revisada.
