si'ls homes no haguessen espatllat rès encara per ferlo marxar malament; d'aquells díes en que'ls malalts se troban més axeribits ab una ullada de sol qu'ab moltes culleradetes de medicina; en que'ls convalescents desenganyats se recobran ab pessichs de peix y quatre fulles d'ensiam tiesses y polides com cues de canaris, millor qu'ab aygua de la source gracieuse ò de qualsevol altra forastería de beguda que tinga propietats apetitoses; un día benigne, de cel blau, nèt, sense pedassos blanquinosos, ni interrupcions descolorides; ab un sol tan amanyagador que els fredolichs dexavan la capa al penja-robes per que ja quedavan prou governats si podían arreplegar un escapuló que'ls hi cobrís les espatlles; qu'en lo reconet de la Plassa Reyal hi havia major concurs de vells prenent lo be de Deu que baxava directament del cel, contemplant acàs, los que no fumavan, mitx preocupats, les seves ombres llargarudes que'ls hi dibuxava a terra la caricatura de còs enter.
Aquell día l'Angel va tocar estrena; l'adob d'un tres-peus de renta-
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/104
Aquesta pàgina ha estat revisada.
