desventures, y per aquest defecte, y no per altra excusa, feya les matinades llargues y obría la botiga a la hora d'esmorzar, qu'eran quarts de onze, quedant advertit que menjava a la francesa, a truco d^aprofitar les clarors y fer lo treball d'una tirada.
Y la seva resolució era forta: a la manera qu'un home quebrantat per les desditxes y'ls encontres, de mal borràs els interessos, perduts l'agre del treball y la trassa pera guanyarse la subsistència, mústiga la flor del seu apreci sense aquells aromes que pujantli al cap lo desvanexían cambiantli poèticament garses per perdius, de sobte fa un examen íntim y s'axeca,'s redressa, pren una resolució valerosa y s'embarca per anar a Buenos Ayres ò dret a l'Isla de Cuba a cercar fortuna; axis mateix l'Angel prengué un consell arriscat, llogà la
botiga, satisfeu la mesada (qu'era més dificultós qu'embarcarse,) resolt a
empaytar la sòrt y férsela seva a copia de treball y de porfía, sens respectar ni diumenges ni diades senyalades, pera conseguir lo seu logro ò quedar malament en lo conflicte.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum IV (1906).djvu/101
Aquesta pàgina ha estat revisada.
