Aquesta pàgina ha estat validada.
Vaporosa com boirina
llarg a llarg de l'avinguda
hont el sol se comença a esblanquehir,
en la tímida verdor s'hi endevina
una fresca rialla retinguda
qu'està a punt de somoure-s i esclafir.
Obro'ls ulls al matí i corro am fatlera
a reveure'l color que m'enamora,
i el trobo que m'espera, immoble, extès...
Oh la muda verdor que'm desespera!
Serena me mitj-riu, prometedora...
Aquest verd tendre—de primavera—me té ull·près.
V
Nit d'Abril de lluna plena,
nit lluminosa i serena
alegra com mitj-diada
temperada...
Oh! L'alegria d'una nit serena!
La cançó neix tota sola
i se'n vola
cap al cel i a les estrelles...
La cançó neix a breus tirs,
a sospirs,
