Aquesta pàgina ha estat validada.
i remats esquellejant
lentament pasturadors.
Van pels cims celestïals
sobre les montanyes nues...
Les congestes brillen crues
am blancures immortals.
Van per augustes carenes
hont del buid amb els afanys
troben, abocant-s'hi apenes,
al fons de les valls serenes
les mirades blavoses dels estanys.
I del vent sota la furia,
menys-preuhador dels sentits,
amb els sentits desmaiats,
se'n baixen a la foscuria
de la vostra vall de Nuria
voltada de soletats.
Aquí'ns teniu, Verge tosca,
vagament cercant redós
en el clos misteriós
de vostra capella fosca.
Cau la nit per tot arrèu.....
nostre cor torna's psalteri
