Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/61

I en les albes la gran bellugadiça
de les fulles d'acer que'l vent eriça
am tants reflects de llum enlluhernadiça.

I el sol extès per tot.
 I el reg com cau
escumejant avall la costa suau
del prat ben verd sota del cel ben blau.

Tots els membres caiguts, tot jo per terra,
buidat de tota força y sens desitj,
la pensa poc a poc se'm desaferra...

I em vaig trobant tant bé an allà entre mitj,
i em va invadint com una immensa pau,
i vaig sent un troç més del prat suau
ben verd, ben verd sota d'un cel ben blau.


 IV

Els nuvols blancs i flonjos van caient
lliscant per la ferrenya serra avall;
del cel a grans bocins se van desfent
i baixen al silenci de la vall.
El sol en mitj del blau, victoriós,
fa vibrar els colors de quant se veu.....
Dels nuvols l'estol blanc, silenciós,
va caient, va caient per tot arrèu.