Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/52

Aquesta pàgina ha estat validada.

i el vent d'amor cap a ponent la tira.
Allí la casa nuvïal espera
a l'espòs que captiva hi dû l'esposa.
Captiva sols d'amor..... reina qu'impera,
al posar-hi les mans, en cada cosa;
i reina del sentit de l'home encare.
Mes no encongim l'amor: campi i rumbegi,
i a quants m'han estimat are i ans d'are
al meu entorn, al teu entorn els vegi.
No sols d'amor han bategat mos polsos:
altres afanys han governat ma vida,
i em seràn tos esguards als ulls més dolços
si'ls tinc oberts a una claror sens mida.....
Mes, en tant, tu descansa, refiada,
sobre els genolls del teu marit, qu'espia
en el tom de ta cara esbarrellada
l'inquietud de l'infant que s'anuncia.