Aquesta pàgina ha estat validada.
tu, qu'avances i et retires,
governant plujes y vents,
amorosa avui t'extens,
en tos llavis la lleugera
i blanquíssima brumera,
en tos llavis l'himne suau,
el teu llom ratllat d'esteles,
demunt teu, sota el cel blau,
blanc aixam d'alegres veles...
Bé recordo ta inquietud
quant un dia i altre dia
en ton llit te removia
un torment desconegut.
Jo he escoltat ton etern ai
solitari de la nit,
aquell enrogollat crit
que no s'acabava mai.
I t'he vist brau i joiós
de ta escuma qu'enlluerna,
esborronat y negrós
sota'l cop de la galerna,
inflat d'immensos sospirs
d'un fatic que mai no para,
verd i blanc com prat am llirs...
Prò mai tan hermós com are.
