Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/309

Aquesta pàgina ha estat validada.

LA SIRENA
(fragment)


Comença al cel l'eterna provatura
de la llum renaixent...

Per la terra, fosca enllà,
el xiscle ardent de la sirena impura
crida an els pobres cap a treballâ.

No ets pas ben bé com la sirena antiga,
altrament cantadora; mes semblant,
quan am ta veu d'imperiosa amiga
fas acudir la gent al teu voltant.
I, si volen fugir del teu imperi,
roden per la ciutat esmaperduts:
van pels barris dels rics sense saber-hi,
arrocegant els peus, tots desvalguts.