Aquesta pàgina ha estat validada.
i al poeta en flors en ella
com un nin dintre'l breçol.
Oh Montjuic, montanya afortunada!
Dessota de ta mala anomenada
hi hem deixat, am grans plors,
el còs del poeta que sobrix en flors.
La tomba es la roca viva:
les eures s'hi enfilaràn,
i al dessobre de les eures
els aucells hi cantaràn.
Cada matinada
hi caurà rosada;
cada dematí,
cançons a desdî;
ditxós el poeta que les pot sentî
dins la fresca ubaga!
El sol i la lluna
hi aniràn passant,
el sol i la lluna, i el mar al davant.
Dorm, poeta, dorm, que'ls aucells ja canten:
tu, que aimaves tant i tant
els bells cants, seràs feliç
i faràs aquell somrís...
Per la gracia del somrís,
has entrat en paradís.
