Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/294

«Aquelles montanyes—que s'abaixaràn
i les amoretes—que pareixeràn.»

—Jo no sé còm, prò un vent de profecia
 corre sobre eixos monts d'ací i d'allà;
 jo no sé quan, pro vindrá un dia
 que'l Pirineu regnarà!
 Vosaltres els del mar cap a Baiona,
 vosaltres els de Pau i d'Argelès,
 vosaltres de Tolosa i de Narbona
 i los del bell parlar provensalès;
 i tu, Aragó més alt, i tu, Navarra,
 oh catalans que a l'altre mar sou junts,
 alcèu els ulls al mur que are'ns separa:
 s'acosta 'l dia que serèm tot uns...

 «Aquelles montanyes—que s'abaixaràn
 i les amoretes—que pareixeràn.»

Pareixerà l'amor—damunt la cordillera,
sos raigs resplendiràn en la blavô,
 i la que fou barrera
será'l trono reial de l'unió.
Nostra parla suau, que s'acolora
als mils reflects de nostres valls semblants,
d'uns amb altres es prou entenedora:
tots ens obrim els braços, quan ens dièm germans.
Tots devallèm de la meteixa alçada,
tots bevém l'aigua de les meteixes neus,