mariners i gent de plana,
rei i poble i cort tot hu
al volt de les teves gracies.
Hi anirien acudint
cadascú am la seva tasca:
els pastors amb els ramats
devallant de les montanyes;
els mariners amb els rems
i l'olor d'aigua salada;
els pagesos amb els bous
de la rella ressonanta;
tots assedegats d'amor:
nosaltres seriem l'aigua.
Aquell art noble del cant
en paraules ben trovades
jo ensenyaria als fadrins,
tu a les donzelles la dança,
i s'entornarien tots
am la cara enriallada:
a la mar els mariners,
els pastors a les montanyes,
els pagesos als conrèus...
i tu i jo l'un an el altre.
I el reialme pirenenc
fóra la flor dels reialmes...
Ai, visió, no fossis lluny!
Ai, Agnès, bé ets anyorada!
Ai, neus, que blanques que sou!
Ai, montanyes, que sou altes!—
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/293
Aquesta pàgina ha estat validada.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Obres_completes_d%27En_Joan_Maragall_-_Poesies_I_%281912%29.djvu/page293-1024px-Obres_completes_d%27En_Joan_Maragall_-_Poesies_I_%281912%29.djvu.jpg)