I aquella malalta,—tant blanca, tant rossa,
no me la puc treure mai del pensament.
Sols ella mitj-reia. Jo crec qu'era morta.)
Al vespre un riu de llumenetes grogues
passa en la fosca ressonant de veus.
V
Salut, noble Bearn! Oh terra franca,
mare de cavallers
que's jugaven la vida a cops d'espasa
bravejant i rient!
Abocat a l'airosa balconada,
jo t'he cantat de lluny, oh Pirinèu!
veient tos cims com rengle de fantasmes
vestits de llum en la blavor del cel.
Adéu, visió darrera
de l'alta cordillera!
Que'n dèus estar d'hermosa,
a l'hivern, sota'l sol, blanca de neu!
REPRESA
A l'hivern, sota'l sol, blanca de neu,
com visió més llunyana y més formosa,
jo t'he vist resplendir en l'aire clar
desde'ls cims de la meva Barcelona,
hont tots els ametllers ja són florits
davant del mar brillant fins a Mallorca.
