Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/270

Aquesta pàgina ha estat validada.

deia, deia... jo no ho sé,
per mi tot gemecs i basques,
prò no més de tant en tant
aquella fresca tornada:
«Cullides al dematí,
tot lo dia són rosades.»
Devia parlar de flors
segons jo'n sentia flaira.