Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/238

i us posa al front uns pensaments molt bells.
Jo d'ella no'n vull més que la presencia
ràpidament al bell atzar del día;
cada cop, del seu pas a vora meu,
me'n enduc la fragancia i la harmonia.


III


Am la dolça i tranquila criatura
me plau pensar-hi quan el sol ja es post,
i guaito encar la transparencia pura
que resta llargament en la montanya
bella ab fredô, obstinant-se enfront la nit...
Perque tot ella es el ponent dolcissim
d'un jorn purissim que vol sê infinit.

 
IV


Avui he vist qu'en sos costats de verge
porta un infant ab forta melangia,
qu'he vist al fons dels seus grans ulls de verge.
He anat a meditarla en la harmonia
de ressons musicals plens d'una queixa.
Estava núvol, prò s'ha alçat el dia...
Ella porta un infant en sos costats