Aquesta pàgina ha estat validada.
— 213 —
entre'ls dits de ta estimada
mentres canta cansonetes
de les seves cansonetes
els sospirs son la tornada.»
La coixina del seu llit
mormorava am veu molt fonda:
«Quan s'adorm en sent de nit,
i al matí quan se deixonda,
els seus llabis més d'un torn
tremolejen dihent un nom.»
Fins la imatge de la Verge
respongué fent un mitj-riure:
«Dèu sê'l nom hont se detura
mentres fa sa oració pura.»
«Ella ve»—deia tot d'una
el clavell que més sortia.
Llavores tota la cambra
va extremirse de delicia,
i mentres la cadernera
refila que més refila,
els meus llabis s'ajuntaven
i un petó enlaire's perdia.
Tros de cel, niu d'ignoscencia,
ton recort omple ma vida!
