Aquesta pàgina ha estat validada.
L'ESPOSA PARLA
—Quan te parlo i l'esguard se t'esgarria
i escoltes i em mitj-rius, però no'm sents;
quan, fugint d'aprop meu, se'n va fent via
el teu esprit al bell etzar dels vents,
jo veig la nau del pensament que't porta
navegâ al lluny de l'horitzó marí.
L'empenta de l'amor també es prou forta
per dur-me al teu costat fins an allí.
Navego al teu costat com encantada,
empesa per l'amor que se m'endû.
La via no conec ni la encontrada:
sols sé que soc l'esposa enamorada,
qu'avanço a vora teu i vaig am tu.
EL POETA
—Mes tu ets la guïadora, tu la forta,
perquè en mitj de la calma o la maror
saps que la nau del pensament que'm porta
sempre retorna al port del teu amor.—
1900
