Aquesta pàgina ha estat validada.
A MONTANYA
M'agrada'l balcó gran de la muralla
quan la gent de la vila hi va a badar
i amb ull ja quasi incommobible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Passa la tempestat esgarrifosa
per damunt de la serra allà al davant,
tremolant de llampecs, silencïosa
per la gent de la vila i la del pla.
Còm hi dèu ploure en les profondes gorges
i en els plans solitaris de les valls!
Prou l'huracà'ls açota aquells cims nusos
i peta l'aigua en aquells rocs tant grans;
s'astoren els remats, el pastor crida,
i algun abet cau mitj-partit pel llamp!
Però en el balcó gran de la muralla
no se sent res: la gent hi va a badar,
i amb ull ja quasi incommobible aguaita
el pas de la llunyana tempestat.
Puigcerdà, 1897
