Aquesta pàgina ha estat validada.
EN LA MORT D'UN JOVE
Te'n vas anâ amb aquell ponent dolcissim...
Caigueres, lluitadô, al marxâ a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t'has esllanguit per terra
amb els ulls admirats...
Ai, la Mort, i que n'ets d'embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el llençares
damunt de l'hèroe en flor, tots somriguerem
sota'ls plors estroncats, qu'una serena
va començâ a regnâ en el pit i el rostre
del moribond. L'alè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperarem...
I no tornà... Llavores esclataven
més alts els plors al Cel... Ell ja no hi era...
Prô a fòra, al camp, era un ponent dolcissim...
Octubre 1895
