amor que's paga com un deure,
ni grat te'n sento: queda-te'l!
Que trist amor! Quina altra cosa
la generosa voluntat
que salta'l marge i la resclosa
com un torrent que ve sobtat!
Ai! No era aquesta, no era aquesta
la que m'havies tu promès
per dur-me al món com a una festa
i corre-hi sempre i sempre més?
arnau
—Corro de nit, corro de dia;
veig a tot-hom, no'm veu ningú:
veig l'esperit que a dintre'ls nia
i com treballa en cadahú.
Els veig, la cara somniosa
del sòn terrè, que's van alçant;
sento la veu misterïosa
que'ls va cridant, que'ls va cridant.
De tant en tant paren l'orella:
no saben qu'es; miren entorn;
veuen la terra que es tan bella
i mitj-rient baixen el front.
Mes han de fer ben tost per viure:
el dia es curt, la feina es gran...
I van perdent aquell mitj-riure:
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/135
Aquesta pàgina ha estat validada.