Aquesta pàgina ha estat validada.
XIX
LA FI DEL COMPTE ARNAU
arnau
—La terrenal via infinita
dexèu-me córrer ben fidel.
Mirèu que us porto la cullita:
«Pare nostre que estau en lo Cel».
Só com un cep amb molta fruita
que's dobla al pes de sa dolçor:
no'm veremèu, qu'encare en lluita
vaig aprenent la llei d'amor.
Porto en mi els fills i gent extranya,
porto l'aimada sobre'l cor;
i la muller, que m'acompanya,
me canta'l cant de vida y mort.
Per l'encontrada més obscura
de tant de pes vaig carregat:
sento al damunt com me madura
l'amor degut i no pagat.
adalaisa
—Qui semblant fruit arribi a heure,
li amargarà'l meteix que fèl:
