La noble viuda d'en Maragall, a iniciativa de
la qual se fa aquesta edició de les obres del mestre, atenta a la estimació, tal vegada immerescuda, en que'm tenia'l seu marit, me feu indicar qu'escribís el pròleg. Vaig sentir una bella
por; i, sense meditar, acobardida i fugitiva l'ànima, vaig excusar-me. Còm atrevir-se a badar
boca sota l'ombra d'aquell qui en cada paraula
hi volia una meravella? I, per altra part ¿quína
explicació reclamaven els escrits diafànics d'en
Maragall? Per què extendre una cortina de prosa
morta devant de la poesia viva i vividora? Quín
pròleg millor que dibuixar, en la portada del
primer volum, un àngel amb el dit posat sobre'ls llabis demanant meditació y reculliment?
Mes la nit me dugué altre consell i una pila
d'idees. Oy, era del cas donar certes noticies, dir
certes coses... i adhuc algunes, jo era l'obligat
