adalaisa
Doncs tu bé te n'acontentes
de la vida que are tens.
el poeta
Si jo puc veure al bell travers del món
lo que per tu es un pur goig o torment,
sí que de la meva vida estic content,
perquè dins d'ella dues vides són.
Mes si aquest esser fos descompartit
i mos sentits restessin corporals,
jo més m'estimaria abandonâ-ls,
per a esser, com tu, sols un esprit.
No ara, que tot canta en mes entranyes
i que tinc muller propia i que tinc fills,
i qu'en el cim de les pairals montanyes
hi ha un crit de renaixença entre perills.
De l'amor i la lluita es la meva hora
i em calen braços per aimâ i lluitâ.
Tot lo que tinc m'ho vull, i pit i fòra...
Mes, què sé jo lo que voldré demà?
adalaisa
Ditxós de tu, que pots volê am veu viva
i qu'ets a temps a pendre i a deixar,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/129
Aquesta pàgina ha estat validada.
