Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Poesies I (1912).djvu/122

Aquesta pàgina ha estat validada.

 I he tingut horror de mi
 i horror de la solitud,
 i horror de veure i sentî,
 i horror de la quietud.
 I la llopada, udolant,
 jo no sé què'm demanava
 que, quan ha sentit mon plant,
 udolant se dispersava.
 ¿Què'm demanava udolant
 la llopada nit i dia?
 —Volia un amor triomfant,
 que es també 'l que jo voldria.

—Un amor triomfant, un amor triomfant...
Què vols dî, Adalaisa?
—Ai, pobra de mi, que ara no m'entén,
m'ha perdut l'ànima.
—Un amor triomfant, un amor triomfant...
Bella es la musica.


 XV

 Les filles del Comte són
 que li parlen escondides:
 —Ai, pare! l'amor triomfant