Aquesta pàgina ha estat validada.
si soc viva o si soc morta...
Jo vui la vida més forta.
Recorda-t d'aquella nit.
—Me'n recordo, me'n recordo:
tu'm volies pujâ al cel.
—El nostre cel es la terra:
en la terra tinc l'arrel.
Més tu mostra-m el cel d'ella;
mira que m'ho has promès.
Me daleixo per fruir-lo.
El cel de la terra, hont es?
Els teus braços i els teus passos
han de dar-me'l goig que'm dèus.
Au! Arnau, marxa, camina,
dû-me enllà pels camins teus.
—Mos camins, al cap d'avall,
se m'han tornat tenebrosos,
i he perdut aquell dalit
dels meus dies lluminosos.
Es cert qu'he anat massa sol,
ensoperbit dels meus passos,
i que a dintre dels meus braços
mai ningú ha trobat consol.
I quan m'he cansat de mi
i he demanat companyia,
sols he sentit udolar
la llopada que'm seguia.
