Aquesta pàgina ha estat validada.
XIII
El compte Arnau està espantat
de veure-s l'ànima tant lletja
per tota l'eternitat.
—No hi haurà redempció—pera un'ànima en pena?—
crida; prò li tremola un xic la veu.
Bo i cridant, sense adonar-se'n,
ha aixecat els ulls al cel,
i a mitj aire veu l'esposa
que filava encara arreu.
—Ai! Elvira, muller meva,
que'ns haguèm de veure així!
El dia que vam casar-nos
qui'ns ho hagués hagut de dir!
I tu, tant que m'estimaves,
no'm podries redimir?
Aquesta cançó tant negra,
ai! qui la podrà emblanquir?
I tants llavis que la canten
qui podrà fê'ls emmudir,
sobre tot els de les nines,
que aixís malparlen de mi?
—Aquesta cançó tant negra
l'amor la pot emblanquir:
