Aquesta pàgina ha estat validada.
—«Fill de la terra,—fill de la terra,
comte l'Arnau,
are demana,—are demana:
què no podràs?
—Viure, viure, viure sempre:
no voldria morir mai;
ser com roure que s'arrela
i obre la copa en l'espai.
—Els roures viuen i viuen,
prô també compten els anys.
—Doncs, vull ser la roca immobil
entre sols i temporals.
—La roca viu sense viure,
que res la penetra mai.
—Doncs, la mar somovedora
que a tot s'obre i dóna pas.
—La mar s'està, tota sola,
i tu vas acompanyat.
—Doncs, ser l'aire quan l'inflama
la llum del sol immortal.
