Aquesta pàgina ha estat validada.
Ell vol esclafir la rialla,
fa un gran crit i arrenca'l plor.
Al rugit del plor que arrenca
clamorós el comte Arnau,
totes les veus de la terra
se dispersen udolant.
V
Nit!... Tota l'hermosura d'Adalaisa
jeu adormida als peus del Cristo nû.
Arnau segueix pacient un camí negre
per dins de les montanyes silencioses.
Per damunt de la volta hi passa un riu
una estona... Després se perd i calla...
L'Arnau de sota terra surt al porxo.
Va cercant a Adalaisa entre les celdes
i la veu que adormia sa hermosura
tota ajeguda als peus del Cristo nû,
sense vels, sense toca, sense manto,
sens gesto ni defensa... Allí, adormida.
Té una gran cabellera molt frondosa.
«Quins cabells més sedosos, Adalaisa!»
pensa Arnau. Però calla i se la mira.
