Aquesta pàgina ha estat validada.
II
Adalaisa, l'abadessa,
l'espera mitj desmaiada.
Ell travessa la capella
am la barba escabellada
de l'orgia de la nit.
Passa, i la deixa tota profanada...
I entra rialler en la cambra d'Adalaisa.
Adalaisa mitj-riu i està contenta;
té la cara carnosa i molt afable,
i un xic de sota-barba arrodonida,
i un clot a cada galta.
III
—Treu-te la capa,—li demana ella.—
Treu-te la capa, que 't veuré més gran.
—Treu-te tu 'l manto, que 't veuré més bella.
—No, que só l'abadessa de Sant Joan.—
Canta una alosa de la part de fòra,
per la finestra entra 'l sol brillant,
el cel es blau i resplendenta l'hora:
el comte i l'abadessa 's van mirant.
